India, al final d'un monsó

Out of its squalor and human decay, its eruptions of butchery, India produced so many people of grace and beauty, ruled by elaborate courtesy. Producing too much life, it denied the value of life; yet it permitted a unique human development to so many. Nowhere were people so heightened, rounded and individualistic; nowhere did they offer themselves so fully and with such assurance. To know Indians was to take a delight in people as people; every encounter was an adventure. I did not want India to sink out of my memory; the mere thought was painful.

India is the poorest country in the world. Therefore, to see its poverty is to make an observation of no value; a thousand newcomers to the country before you have seen and said as you... Do not think that your anger and contempt are marks of your sensitivity. You might have seen more: the smiles on the faces of the begging children, that domestic group among the pavement sleepers waking in the cool Bombay morning, father, mother and baby in a trinity of love, so self-contained that they are as private as if walls had separated them from you: it is your gaze that violates them, your sense of outrage that outrages them.

V.S Naipaul (An area of darkness)

So far as I am able to judge, nothing has been left undone, either by man or nature, to make India the most extraordinary country that the sun visits on his rounds. Nothing seems to have been forgotten, nothing overlooked.

Mark Twain

The notion that democracy retards development in poor countries has gained currency in recent years... authoritarians everywhere cite China's success as their best excuse not to allow democracy just yet.

Universal values tell us that government serves the people, that assets belong to the public and that urbanisation is for the sake of people's happiness.. Supporters of the "China model" believe that people should obey government, that state should control assets and the interests of individuals are subordinate to those of local development.

The Economist, 02/10/10, How India's growth will outpace China's

Per aquest ultim post sobre la India faig una mica de pirateria i agafo les fotos de Steve McCurry, fotograf de National Geografic. Utilitzo el seu material per fer justícia al país i en l'ultim escrit mostrar una part de la bellesa que hem contemplat i no he sigut capaços de retratar. Ell l'ha sabut veure millor que ningú (quan sigui ric li pagaré els drets d'autor...)

El monsó es un fenomen curiós. Durant mesos i mesos no cau ni una gota i de cop, als voltants de l'1 de Juliol, es desferma el diluvi universal. Per espai de tres mesos plou gairebé cada tarda, des de el vespre fins a la matinada, sense parar ni un segon. Quan cauen les primeres gotes de la tarda i comencen a refredar l'asfalt que ha bullit sota el sol justicier, tot India surt al carrer per celebrar-ho i deixar-se mullar. Famílies senceres surten als terrats de les cases per jugar sota la pluja i pregar. Les dones agafen els nadons, adornats amb polseres platejades als turmells i les ungles pintades de blau turquesa, per apropar els seus fronts al llom de les vaques que transiten indiferents sota el diluvi, i beneir-los. India beu insaciablement del monsó i es deixa portar per la seva bogeria. Més de la meitat de la població mundial viu a mercè del monsó, a l'espera de que s'aixequin els vents que portaràn les pluges. Un món sense estius o hiverns, que passa de la sequera a les inundacions en una tarda.

El Times of India publica que ha sigut el millor monsó en 14 anys, ha plogut en abundància i de manera equilibrada en tot el territori, zones com Rajasthan o Punjab, que havien patit sequera en els darrers 6 anys han rebut nivells excel·lents de precipitacions. No voldria pecar de modestia, però esta clar que hem portat sort al país. India ha pogut saciar la seva set, fins a l'estiu que ve.

Els pagesos indis (i el país sencer) poden deixar anar tot l'aire que han contingut durant 3 mesos i respirar tranquils, les pluges han vingut i la collita sera bona. A India, el 75% de la població es rural i depèn de manera crucial del monsó, es el manà que cau del cel. Peró això esta a punt de canviar. Cap al 2030 girara la balança, i per aquest any es projecta que 50% de la població sigui urbana. El país necessita preparar-se pel gran canvi que s'apropa, ha d'accelerar per poder fer front a un repte tan colossal. Es difícil imaginar com se'n sortira en el futur una ciutat com Mumbai (14m de persones), en la que gairebé el 40% de la població viu en chaboles i el 26% dels habitants no tenen acces a aigua potable o han de defecar a l'aire lliure, quan hagi doblat la població en menys d'una generació.

Les ciutats Indies (Calcutta, Delhi, Bombay, Madras) temen al monsó, el miren amb aversió i angunia. Mentre les pluges reparteixen alegria i felicitat al camp, a les ciutats fan estralls i comporten misèria i desgràcies. Col·lapsen sistemes de transports deficients i antiquats, inunden carrers en el que el clavegueram es pre-historic o directament inexistent, desplacen barris sencers i l'aigua estancada que generan son focus de malalties tropicals (A Delhi o a Mumbai es pot agafar el Dengue). Sent una mica cínics direm que també ajuden a netejar una mica, cosa que no esta tant malament, però en el còmput global les pluges son un malson per les gran metropolis. Per aconseguir millorar les seves ciutats i adaptarles a les futures (i presents) necessitats, s'haurien d'invertir 1.2 Bilions de USD, en infrastructures, 8 vegades mes del que s'esta invertint actualment.

Els problemes del subcontinent son evidents, tant obvis que estan a la vista de tothom, no poden escapar l'ull del viatger, per petita o poc profitosa que sigui la seva experiència al país. India, tot i no ser ni de lluny un dels paisos mes pobres del mon, es el país amb mes pobres del planeta. Estan per tot arreu, dormint als carrers de Mumbai, pidolant a Calcutta o defecant a les aceres de Delhi. Com diu Naipaul, veure'ls és fer una observació sense valor.

Si un agafa un tren o un autobús (sobretot un autobús), experimentara, a traves de les seves cervicals o de la seva paciència, el segon problema mes greu del país: la situació catastròfica de les infrastructures de transport. l'estat de les carreteres es lamentable i penós, plenes de forats de la mida de craters llunars i totalment col·lapsades. La mitja velocitat dels camions a India es de 20Km/h, amb això esta tot dit. Els trens, a pesar de ser molt mes agradables que un trajecte per carretera, tampoc estan en un nivell massa prosper: en els tres mesos que hem passat per aquí hi ha hagut 3 accidents greus que han costat la vida a mes de 300 persones. No pot ser una coincidencia o mala sort. De l'aviació poc em puc dir, però l'aeroport de Calcutta no es mes gran que el de Flores i t'has d'untar de relec per no agafar el dengue o la malària mentre esperes que surti la maleta. L'estat lamentable de les infrastructures de transport amenaça d'escanyar i estrangular en un coll de botella el futur d'India si no es posa remei. Per solucionar-ho no nomes s'ha d'invertir, si no que s'ha d'acabar amb el problema principal del país: la corrupció rampant.

India es un dels països mes corruptes del mon i els diners que s'inverteixen per millorar la situació desapareixen o s'evaporen en les entranyes de la burocràcia mes extensa i complicada del planeta (els Indis fa anys que gaudeixen complicant i enrevessant l'organitzacio de la vida publica ja de per si difícil i burocratitzada que van deixar els anglesos) . Per posar en marxa el mes petit dels projectes s'han de untar les mans de dotzenes de polítics i funcionaris pidolaires.

El país te per davant un repte colossal, però si aconsegueix millorar el benestar al seus habitants més desfavorits sense haver deixat mai de ser una democracia, des que va aconseguir la independència al 1947, haurà assolit la victòria més impressionant. Com hem vist, per davant esperen problemes colossals, però es una oportunitat única. India es un país en busca d'una llico d'una bellesa difícil de descriure, d'un valor únic. Seria un fet que podria canviar el mòn i ensenyar a la gent que un altre camí es possible, que hi ha solucions més enllà del model Xinès que es pot arribar sense subliminar els drets humans i la democràcia a canvi d'edifics lletjos, electricitat, aigua potable i cotxes. Els Indis van en busca de la victòria mes bella i utòpica, i val la pena que el món els hi doni suport. El contrast amb el model Xinès, gris, autocràtic i mancat de valors humans i estètics no pot ser més evident. Marxo d'Asia sorprès

El nostre viatge per India ha transcorregut al llarg d'aquest monsó tan auspiciosos. En ha plogut, i molt, a sobre. Ens hem deixat mullar i hem seguit les pluges en busca del seu final ja que era també el nostre. Hem suat com animals i ens hem impregnat de les olors del pais. Algunes nits, al tornar a l'hotel, tenia la sensació de portar el país enganxat a la pell, i frotava i frotava sota la dutxa per treure-me'l de sobre però no marxava, India es imborrable, no es pot rentar tant fàcilment el record que deixa en el viatger. Al anar a dormir no podia tancar els ulls, les imatges del dia es repetien davant meu, doloroses, extraordinaries, patetiques i belles. La màgia d'India ha funcionat en nosaltres i aconseguira que, tard o d'hora, tornem a venir. L'experiencia ha sigut intensa i enriquidora, com no podria ser menys en un país tant excessiu i desmesurat. I es que India es defineix pels seus excessos: excés de gent, excessos religiosos, excessos arquitectònics, excessos naturals, pobresa excessiva, riquesa desmesurada... i també, excés de bellesa, bellesa allà on miris, per tot arreu, i per sobretot de tot, bellesa en la gracia i singularitat úniques de la gent.


Per poder viatjar per India, com a molts altres països, el millor i mes recomanable es preparar el viatge llegint.

Aquest son els llibres que m'han acompanyat en mes de 222 hores de tren o bus (l'equivalent a una mica mes de 9 dies) a traves del subcontinent. Mai un país m'havia apassionat tant.

Bibliografia:

Midnight's Children - Salman Rushdie (1981)

L'historia d'India de 1947 a 1981 vista a traves dels ulls de Saleem, un noi molt lleig que neix a la mitjana nit del 15 d'agost de 1947 (la nit de la declaracio d'independencia) i que participa, voluntària o involuntariament, però sempre de manera decisiva, en tots els esdeveniments importants posteriors. Realisme màgic per explicar l'historia del país. Guanyador del Booker prize al 1981. Considerat el millor Booker de la historia.

A Fine Balance - Rohinton Mistry (2006)

Situat en el Bombay de 1975, en el moment en que Indira Gandhi declara l'estat d'emergencia (l'inici de 3 anys d'excessos, assassinats i repressió de les llibertats civils), 4 personatges de diferent origen social es troben vivint per casualitat sota el mateix sostre. Molt interessant per entendre el període mes obscur de l'India independent i per conèixer Mumbai.

The God of small things - Arundhati Roy (1996)

Booker prize al 1997. Dos bessons Indis, de Kerala, es retroben desprès de 20 anys separats per reconstruir els esdeveniments que van portar a la morta de la seva cosina anglesa i l'esfondrament mental de la seva mare en un nit de traicio i odi de castes. No pot descriure millor el Sud del pais.

An area of darkness - V.S Naipaul (1967)

Primer dels tres viatges del premi Nobel a India. La visió mes incisiva i punyent de la ma d'un geni de la narrativa i la descripció.

India, a million mutinies now - V.S Naipaul (1991)

Ultim dels viatges de Naipaul (al 1991), en el que reconsidera molts dels seus punts de vista anteriors i dona una visió definitivament mes optimista.

India, a wounded civilization - V.S Naipaul (1975)

Naipaul a India durant l'estat d'emergencia.

No full stops in India - Mark Tully (1992)

Mark Tully es el director de la BBC a India. Crònica d'esdeveniments crucials com l'assassinat de Rajiv Ghandi i de la seva mare Indira, el setge al Golden Temple o els disturbis religiosos del Gujarat.

India, an unending journey - Mark Tully (2008)

Actualitzacio del llibre amb nous viatges per India, posant l'accent en l'aplicacio de polítiques e idees occidentals al subcontinent i en estudiar les tensions religioses a India.

The great railway bazaar - Paul Theroux (1975)

Un classic de la literatura de viatges, 4 mesos en tren a traves d'Asia amb capítols sobre India. Una capacitat fascinant per comprendre tot un pais i fer observacions rellevant i punyents sense baixar del tren practicament o estar tota l'estona mamat.

The ghost to the Eastern Star - Paul Theroux (2005)

El mateix viatge 30 anys mes tard, però amb una visita fascinant als outsourcing offices de Bangalore i un recorregut mes complert pel Sud del país i menys cervesa.

The ineritance of loss - Kiran Desai

Un jutge retirat de clara mentalitat anglòfila, la seva neta òrfena i el seu cuiner-servent comparteixen una antiga mansió colonial ruinosa als peus del Himalayas. Mentre l'antic mon del jutge s'enfonsa al seu voltant, la seva filla s'enamora d'un noi de classe baixa i el fill del cuiner mostra la vida i les anyorances d'un emigrant Indi a NY

The age of Kali - William Dalrymple

Pocs occidentals coneixen India tant be com Dalrymple, que va viure 10 anys a Delhi. Crònica dels seus viatges pel subcontinent entre 1989 i 1998.

No son tan rellevants o interresants però igualment entretinguts i útils per passar l'estona:

The white tiger - Aruvind Adiga
The interpreter of maladies - Jumpha Lahiri