Portem 5 dies a Bangkok i encara no he aconseguit fer-me una idea de si m'agrada o no. Em sembla que si pero no estic segur.
Fa molta calor i una humitat altissima i això no ajuda a poder visitar amb calma. Et canses molt ràpid de caminar i a les hores on el sol pica fort, que son gairebé totes, es millor buscar refugi a l'ombra o a una cafeteria amb aire condicionat. Fins i tot a la nit, assegut a la fresca, es impossible parar de suar com un porc. Ser molestat constantment per conductors de tuk-tuk i venedors ambulants tampoc ajuda però es part del joc de la ciutat.
Kao San Road i Rambutri son el parc temàtic del backpacker. No deixa de ser Àsia però totalment adaptat al gust dels europeus. No te cap tipus d'atractiu i es una mica agobiant pero cal reconeixer que te tot allo que hom necessita per poder iniciar un viatge (Hostals, llibreries, cases de canvi, caixers, agencies de viatge, gestories de visats...). Alguns llibres descriuen aquest lloc com la càmera de descompresio Est-Oest que facilita l'adaptacio del viatger. No es un mal lloc en si, però no te interès.
Si t'allunyes una mica d'aquesta zona comença un Bangkok que em podria arribar a seduir. Una ciutat immensa on tradició i modernitat extrema es barregen amb una naturalitat fascinant, gairebé irreal, una mica dolorosa i tot. Gratacels enormes sorgeixen al mig de barris de cases baixes on la gent te altars budistes al menjador i fan ofrenes cada mati. Venedors ambulants empenyen els seus carros i venen peix sec i tom yan soup als oficinistes de la seu central del HSBC. temples budistes blancs com la cal amb sostres daurats que brillen sota un sol aclaparador sobreviuen com bolets als peus dels gratacels acabats de construir. Monjos budistes vestits amb les seves robes taronges seuen al autobús al costat de joves universitaris plens de tatuatges i vestits a l'ultima moda de Tokio. Les prostitues del mercat del Patpong tiren boles de ping pong que son esmaixades pels espectadors a 300 metres de Lumpini Park, a on, al mateix moment, s'acaba de muntar una sessió multitodinaria de yoga.
Bangkok es agotador i es excessiu en tots el sentits, pero de ben segur que hi ha una recompensa.
Per culpa del físic i de la calor, entre d'altres raons, em sembla que aquesta vegada em conformaré veient els toros des de la barrera i marxaré de Bangkok sense haver gaudit de veritat. Potser al tornar de Birmània (marxem el 7 tornem el 4) li podem treure una mica mes de suc a aquesta incògnita que es Bangkok. Si tan sols fes 5 graus menys quan tornem... Rangon i la seva decadència colonial esperen tocar de ma. Els països passen a una velocitat aclaparadora.
