Angkor Wat

El parc d'Angkor ocupa una ample i extensa plana recoberta de temples, palmeres, camps d'arros quadriculats i selva, situada al nord de Siem Reap. El sol implacable esvaeix ràpidament la bruma nocturna i fa que la terra bulli a mida que s'acosta l'hora fatídica del migdia.

Embus de Coreans al Bayon

Estem visitant el parc en temporada baixa, que aquí correspon a l'epoca seca. Fa mesos que no cau una gota d'aigua, els pantans i fossats que rodegen els temples es troben en el seu nivell mes baix i la pols embruta les fulles dels arbres. Potser no veiem Angkor en el seu moment mes àlgid, però el conjunt segueix sent espectacular.

Per ser temporada baixa potser podríem esperar que hi hagin menys turistes, però les poques esperances que ens queden (sabem que esta a petar tot l'any) s'esvaeixen entre el fum i la pols que aixequen el mig centenar d'autocars farcits de Coreans, Xinesos i Japonesos que adelanten el nostre pobre tuk-tuk reumàtic camí del pont que porta a l'entrada del Wat. Son les 5.30 del mati i hi ha pressa per agafar un lloc decent per veure sortir el sol per darrera d'una de les tres torres d'Angkor. La riuada de gent s'encamina cap a les cadires, que, preparades per l'ocasio, esperen ja gairebé plenes a l'est de l'estany mig buit que guarda l'entrada a les torres.

La sortida del sol es un pel decepcionant. Les torres i parets del temple son molt elevades i quan el sol ha aconseguit sobrepassar-les ja fa massa estona que es de dia i hi ha massa claror. Decebuts pel que estem veient, prenem la millor decisió que podríem prendre: visitar l'interior del temple mentres tothom espera a fora per poder fer la mateixa foto, repetida una i mil vegades. Per espai d'una hora gaudim d'Angkor per nosaltres sols i podem passejar pels passadissos immensos i obscurs sense trobar practicament ningú. I el lloc no pot valdre mes la pena. Angkor es la cosa mes bella que hagi fet la ma del home en una regió, el sud-est asiàtic, mes inclinada a meravelles naturals que humanes. L' immensitat del conjunt de temples ens sobrepassa.

Sols a Angkor Wat, son les 6 del Mati

Es el tercer dia que passegem pel parc i hem deixat, a consciencia, el millor pel final, per clausurar la visita en el seu punt culminant abans de que el sol acabi amb nosaltres. Si mirem enrere queden 3 dies seguits de llevar-se a les 5 del mati per fugir de la calor asfixiant i poder visitar amb una mica de calma (Si un camió de 6 eixos aixafes el vostre gos - o gat, si esteu tant malament del cap com per tenir un gat - no us quedaria una cara tan desencaixada com al que li va quedar al nostre afable conductor de tuk-tuk quan li varem dir que volíem quedar a les 5 del mati). Hem gaudit a pesar de la calor, el ventall de temples que ofereix la regió es realment únic i Angkor s'ha de veure un cop a la vida.

Coreana que no pot esperar a arribar a les cadires

A partir d'ara platja, descans i farra per arribar a Vietnam ben frescos. Dimarts estarem a Shiankoukville.

Donant de fumar als nens

Aquest Xino no va veure un temple, pero ho te to grabat i s'ho mirara quan torni a casa...

Laos

Sense massa cosa a dir, penjo algunes fotos mes de Laos. Estem a Vientiane esperant que ens donin el visat de Xina. La calor es brutal i es tot un repte dormir per les nits o sortir al carrer de dia.

la posicio de les cames del Jan es molt femenina...