"Mandalay. Su nombre tenía una eufonía que espoleaba la imaginación, aunque aquella era la realidad amarga, marchita: a través de los suburbios, kilómetro tras kilómetro de chozas míseras; un sordido campamento gitano... pagodas minúsculas que brotaban como pústulas, perros horrendos que gruñían y se enzarzaban en las calles repletas de socavones..."
Norman Lewis (Tierra Dorada, viajes por Birmania)
Mandalay. Com una ciutat amb un nom tant increïble pot arribar a ser una decepció així de gran?
Pocs noms tenen tanta forca i podrien fer somniar com aquest. Poques ciutats son tant horribles com aquesta. Mandalay... podria ser un nom de les mil i una nits però acaba sent al nom d'una ciutat infernal i desagrable.
L'aire de Mandalay es dens i per moments es podria arribar a confondre amb boira. Però no ens enganyem, es merda. Esta carregat de pols i de brutícia i el vent no fa mai acte de presencia per netejar una mica la cosa. l'ambient es irrespirable de tant saturat que esta. La ciutat sembla estar entapissada per un mantell de pols gris que cobreix un mar d'edificis envellits, autèntics taüts, presons de formigó exposades a un sol implacable. El soroll de les bocines constants es infernal.
No m'agrada criticar massa els llocs i a tot arreu he trobat sempre coses que m'han agradat o que es podien salvar, però em costa pensar-ne alguna per Mandalay que no sigui el restaurant Nepali del carrer 27 cantonada 82 i l'encantadora família que el regenta.
Algunes coses a les afores de Mandalay valen molt la pena com el Buda de la foto (no recordo el nom del temple) o el Pont de teka d'Amarapura, que pot semblar espectacular a les fotos ja que ens hem cuidat de no fotografiar la merda que el rodeja, les pintades de tipex i l'enorme quantitat de turistes (encara que no val queixar-se d'aixo, nosaltres contribuïm a fer créixer mes la massa i els llocs macos sempre estan a petar, la gent no es curta del tot, no visita llocs lletjos).
Pocs noms tenen tanta forca i podrien fer somniar com aquest. Poques ciutats son tant horribles com aquesta. Mandalay... podria ser un nom de les mil i una nits però acaba sent al nom d'una ciutat infernal i desagrable.
L'aire de Mandalay es dens i per moments es podria arribar a confondre amb boira. Però no ens enganyem, es merda. Esta carregat de pols i de brutícia i el vent no fa mai acte de presencia per netejar una mica la cosa. l'ambient es irrespirable de tant saturat que esta. La ciutat sembla estar entapissada per un mantell de pols gris que cobreix un mar d'edificis envellits, autèntics taüts, presons de formigó exposades a un sol implacable. El soroll de les bocines constants es infernal.De nit Mandalay posa a prova els nervis i la temprança del viatger. Els carrers desolats i obscurs nomes prenen vida quan sinistres gossades de bésties faméliques s'embranquen en violentes baralles. No es veu ni una anima i tot esta tancat.
No m'agrada criticar massa els llocs i a tot arreu he trobat sempre coses que m'han agradat o que es podien salvar, però em costa pensar-ne alguna per Mandalay que no sigui el restaurant Nepali del carrer 27 cantonada 82 i l'encantadora família que el regenta.
Algunes coses a les afores de Mandalay valen molt la pena com el Buda de la foto (no recordo el nom del temple) o el Pont de teka d'Amarapura, que pot semblar espectacular a les fotos ja que ens hem cuidat de no fotografiar la merda que el rodeja, les pintades de tipex i l'enorme quantitat de turistes (encara que no val queixar-se d'aixo, nosaltres contribuïm a fer créixer mes la massa i els llocs macos sempre estan a petar, la gent no es curta del tot, no visita llocs lletjos).
