El parc d'Angkor ocupa una ample i extensa plana recoberta de temples, palmeres, camps d'arros quadriculats i selva, situada al nord de Siem Reap. El sol implacable esvaeix ràpidament la bruma nocturna i fa que la terra bulli a mida que s'acosta l'hora fatídica del migdia.
Embus de Coreans al Bayon
Estem visitant el parc en temporada baixa, que aquí correspon a l'epoca seca. Fa mesos que no cau una gota d'aigua, els pantans i fossats que rodegen els temples es troben en el seu nivell mes baix i la pols embruta les fulles dels arbres. Potser no veiem Angkor en el seu moment mes àlgid, però el conjunt segueix sent espectacular.
Per ser temporada baixa potser podríem esperar que hi hagin menys turistes, però les poques esperances que ens queden (sabem que esta a petar tot l'any) s'esvaeixen entre el fum i la pols que aixequen el mig centenar d'autocars farcits de Coreans, Xinesos i Japonesos que adelanten el nostre pobre tuk-tuk reumàtic camí del pont que porta a l'entrada del Wat. Son les 5.30 del mati i hi ha pressa per agafar un lloc decent per veure sortir el sol per darrera d'una de les tres torres d'Angkor. La riuada de gent s'encamina cap a les cadires, que, preparades per l'ocasio, esperen ja gairebé plenes a l'est de l'estany mig buit que guarda l'entrada a les torres.
La sortida del sol es un pel decepcionant. Les torres i parets del temple son molt elevades i quan el sol ha aconseguit sobrepassar-les ja fa massa estona que es de dia i hi ha massa claror. Decebuts pel que estem veient, prenem la millor decisió que podríem prendre: visitar l'interior del temple mentres tothom espera a fora per poder fer la mateixa foto, repetida una i mil vegades. Per espai d'una hora gaudim d'Angkor per nosaltres sols i podem passejar pels passadissos immensos i obscurs sense trobar practicament ningú. I el lloc no pot valdre mes la pena. Angkor es la cosa mes bella que hagi fet la ma del home en una regió, el sud-est asiàtic, mes inclinada a meravelles naturals que humanes. L' immensitat del conjunt de temples ens sobrepassa.
Sols a Angkor Wat, son les 6 del MatiEs el tercer dia que passegem pel parc i hem deixat, a consciencia, el millor pel final, per clausurar la visita en el seu punt culminant abans de que el sol acabi amb nosaltres. Si mirem enrere queden 3 dies seguits de llevar-se a les 5 del mati per fugir de la calor asfixiant i poder visitar amb una mica de calma (Si un camió de 6 eixos aixafes el vostre gos - o gat, si esteu tant malament del cap com per tenir un gat - no us quedaria una cara tan desencaixada com al que li va quedar al nostre afable conductor de tuk-tuk quan li varem dir que volíem quedar a les 5 del mati). Hem gaudit a pesar de la calor, el ventall de temples que ofereix la regió es realment únic i Angkor s'ha de veure un cop a la vida.
Coreana que no pot esperar a arribar a les cadires
A partir d'ara platja, descans i farra per arribar a Vietnam ben frescos. Dimarts estarem a Shiankoukville.
Donant de fumar als nens
Aquest Xino no va veure un temple, pero ho te to grabat i s'ho mirara quan torni a casa...
Bali no es la classe d'illa tropical paradisíaca, simplista i avorrida, que molts observadors desinformats tendeixen a considerar com a tal. Mes aviat es un lloc d'una complexitat i polaritat extraordinaries, una illa plena de misteris que s'alsa molt per sobre d'altres illes massificades pel turisme, gracies a una cultura i religió úniques i diferents de qualsevol altre cosa que et puguis trobar per Àsia. Jo era el primer en cometre aquest error i m'havia fet una idea totalment equivocada que gairebé em porta al punt de no anar-hi.
Els Balinesos son un poble molt espiritual i devot (practiquen un Hinduisme molt particular amb clara herència animista) i la seva vida transcorre diàriament al llarg d'una linea fina i difusa que separa el diví del diabòlic, en un esforç constant e inesgotable, basat en ofrenes, pregaries i processons, per calmar els mals esperits i aconseguir el favor dels Deus. A Bali la religió es viu intensament i per moments l'illa pot semblar una riuada de processons que s'entrecreuen i que sorgeixen de tots els racons, de o en camí a un temple.
L'enorme quantitat d'actes religiosos o activitats artístiques que es duen a terme pel carrer pot conduir a pensar que els Balinesos no foten ni brot i que no treballen gens. Aquest es precisament el secret de Bali, fins a l'arribada massiva del turisme no tenien massa a fer i havien de currar ben poc. L'illa es tan fèrtil que els cultius requereixen molt poca feina i atencions, i donen collites abundants i suficients amb el mínim manteniment possible, sense haver de fer res. Als Balinesos els hi queda molt de temps lliure per dedicar-lo a complicar encara mes la seva religió o a embellir les cases i temples amb escultures, relleus i pintures. Amb el turisme han de currar una mica mes (tampoc es maten) però busquen temps d'on sigui per mantenir les seves tradicions, tant es així que, a Bali, els restaurants, ademes dels tradicionals torns de mati i tarda tenen un torn extra per suplir el personal que esta enfrascat en activitats religioses (per alegria dels propietaris que solen ser expats europeus o yankis. Tot aixo m'ho va explicar el propietari d'una cafeteria a Ubud, quan tres dels seus cambrers i un cuiner no van apareixer).
A mida que un s'allunya dels centres turístics (Kuta, Sanur, Seminyak), s'entra en un mon de camps d'arros d'un verd exuberant, dividits per crestes recobertes d'una miríada palmeres per les que caminen Balinesos, vestits amb el barrat conic de palla tradicional, que fan volar estels per demanar als deus que la collita sigui bona (es una manera d'apropar la peticio al cel). Pels camins que transcorren entre els camps, noies de fines caderes embolcallades en sarongs brillants, caminen cap els temples i carreguen al cap enormes piràmides de fruita o elaborades cistelles farcides d'ofrenes. A la sortida del sol, o a mitja tarda, el terra dels carrers i els petits santuaris que hi ha a l'entrada dels comerços i les cases s'omplen de petites ofrenes exquisides, fetes de flors i aliments, i adornades amb una barreta d'encens fumejant, que les dones han anat deixant. Les que es posen sobre el paviment i les aceres son per aplacar els dimonis i els mals esperits que viuen al subsol i estan esperant la primera oportunitat per fotre el karma de la gent. Si trepitges una ofrena no passa res ja que es renoven constantment i al final del dia s'apilen en petites fogueres.
Per poder viure aquest costat de Bali, cal llogar una moto (el transport public a l'illa es indecent - perquè es casi inexistent- i lamentable - perquè es car i lent) i fugir dels resorts en direcció a l'interior. Qui vingui a l'illa per les platges s'equivoca, i si no es surt de la franja de sorra que separa l'aigua de les discoteques, es comet un error garrafal. Qualsevol, i dic be qualsevol, platja de Filipines, Tailandia o de la resta d´Indonesia (en especial de Lombok, l'illa veïna) es mil vegades millor que les platges estrella de Bali (a saber, Kuta, Dreamland, Lovina, Sanur, Nusa Dua). Si voleu platges aneu a les Gili.
Ademes de l'arros i els temples, el Bali que no veuen els turistes de platja es selva, rius, cascades i plantacions de cafè i plàtans. L'illa esta massa urbanitzada i les villas i hotels guanyen terreny als cultius tradicionals, però la bellesa indiscutible de l´etorn i l'estil de construcció tradicional Balinès (que respecten la majoria d'hotels i villes, aquest es el seu atractiu), que es esteticament agradable i poc agressiu, fa que el conjunt segueixi sent molt atractiu. Tot i aixi, l'illa esta massificada pel turisme i afixo pot comportar problemes greus de difícil solució. L'impacte dels hotels i resorts afecta la bellesa del paisatge, però el mes greu i potencialment perillós es l'excessiva dependencia de l'economia de l'illa en el turisme (aquest sector representa el 50% del PIB de Bali i genera un percentatge encara mes gran de les feines). L'economia de l'illa no esta diversificada en absolut i aquesta dependència en una sola i única font d'ingres pot ser catastròfica quan passen imprevistos com les bombes de Kuta al 2002 i 2005 (va costar 5 anys recuperar els nivells de turisme pre 2002, però es va batre el record de visites al 2008). Pocs llocs del mon, i poca gent, s'ho jugaria tot a una sola carta com fan els Balinesos.
