Shanghai

Camí del Bund, el taxi surt de Panyu Rd, passa davant de les parades ambulants de raviolis xinesos (dumplings), accelera davant d'uns vells que, descamisats, fumen i juguen a Majong sobre una capsa girada, i enfila la rampa d'acces que porta a la secció elevada de Yanan Rd.

A 30 metres del terra, el Wolkswagen llisca per sobre de la ciutat immensa, grotesca, monstruosa e inabarcable. Llums de neo d'un blau elèctric il·luminen la carretera i donen un toc surrealista al recorregut. A banda i banda es succeeixen els gratacels de vidre i els edificis de ciment monstruosos que sorgeixen entre la boirina i la polucio. La ciutat es interminable i segurament ja ningú sàpiga ben be on s'acaba (si es que s'acaba mai). La llum dels gratacels es tan intensa que sembla que no s'hagi de fer mai de nit del tot. Estem atrapats en un cercle difícil de trencar, ja que tampoc s'ha acabat de fer de dia del tot, a Shanghai no surt mai el sol, el cel sempre es gris i sembla voler desplomar-se sobre la ciutat per fondre's amb la grisor dels edificis. Baixem la finestreta i demanen al taxista que corri mes, que acceleri, volem volar pel mig d'aquest escenari irreal i fantasmagòric. Volem sentir que estem a Blade Runner, volem fugir.

La carrera s'acaba al Bund, a davant del riu (Hangpuo river), allà o s'ajunten, sense tocar-se gairebé, el passat i el futur, el que queda del Shanghai antic i el futurisme (un pel hortera, no ens oblidem ni un segon que som a la Xina i que tots els xinos, sense excepcions, son uns cutres) del Pudong, el centre financer que fa bategar l'economia xinesa. Davant dels antics edificis colonials i del poc que queda de les cases antigues s'alca, imponent, la city de Shanghai. Es la carta de presentació de Xina al mon i conte totes les seves virtuts i els seus defectes. Xina prepara un futur gris, contaminat, tenyit de ciutats monstruoses e inhumanes. El potencial economic del pais es excepcional, aclaparador, com ho es la la falta d'imaginacio, de creativat i d'estil que desmostren els xinesos amb tot el que fan.

Envoltats d'aquest escenari irreal passem els darrers dies junts (nota: Els posts estan en desordre, vam passar primer 4 dies a Shanghai, vam anar a Hong Kong i desprès varem tornar a passar els últims 4 a Shanghai). Desprès d'unes quantes nit de festa, algunes ampolles de Jameson i els nostres últims sopars al carrer (com ha de ser en un viatge com aquest), arriba el temut dia en que ens diem adéu i tanquem, a contra cor, una etapa crucial del viatge. Sabíem que un dia s'acabaria però no estàvem llestos del tot per acceptar-ho. Entre copes parlem i recordem el que hem fet junts i ens donem compte de que vam prendre la millor decisió de totes quan vam decidir marxar, ha sigut molt gran. Un plaer i un honor, repetiria amb els ulls tancats. Queda pensar en el proper viatge. Ens veiem a l'Octubre si sobre visc a la India.