Malaysia

Les Batu Caves son unes coves enormes molt curioses, farcides de temples i estàtues de Deus Hindús, situades als peus d'un turo de parets escarpades recobert de selva a les afores de Kuala Lumpur.

Entrada a les Batu Caves

Arribar a l'entrada de les coves no es cosa fàcil. S'han de pujar 300 i pico esglaons sota un sol de justícia, malparit e implacable. Per fer el recorregut mes excitant, les escales estan custodiades per un exercit de micos fastigosos i fills de puta. Mirar-los als ulls es firmar la teva pròpia sentencia de mort, l'equivalent a beure un bidó d'oli de motor o llençar-se d'un vuitè pis. De la meva experiència asiàtica nomes puc extreure un sol consell valuós: Si veus micos fuig d'ells com si acabessis de veure la Mort amb la seva dalla. Corre per la teva vida, no miris enrere, no busquis ajuda, no ofereixis ajuda. Que cada palo aguante su vela.

A la cima de l'escala, rodejat de Vishnus, Shivas, Ganeshs i mig centenar mes de deïtats desconegudes (algunes un pel horteres), suat com un porc i destrossat mentalment per la tensió d'esquivar els micos, encara trobo una mica d'energia per preguntar-me que fa tota aquesta parafernalia Índia tant lluny de casa.

Les batu no son poca cosa, cada gener i peregrinen mes d'un milió de persones i es fleten autobusos i avions charter per poder complir la demanda generada pels peregrins. Es un lloc sagrat pels Hindús i estem a Malasia, un país Musulmà. Per arribar a les coves el Bus #11 ha passat per davant de temples taoistes xinesos, mesquites musulmanes, restaurants de cuina Tamil i vells edificis colonials anglesos. Aquest es el gran secret de perquè Malasia es un país tant interessant: la barreja fascinant de tres races tant diferents i com han mantingut intactes les seves respectives cultures i tradicions (Els origens d'aquest popurri d'etnies els vaig comentar al post de Penang). Visitar Malasia es donar una volta a la vegada per Xina e India amb un rerefons musulmà. A pocs altres llocs (Londres que jo hagi vist) es pot fer una cosa similar.

Aquesta convivència exemplar (tot i que ha passat per moments baixos, com qualsevol relació: els xinesos i els malay s'han estovat en serio algunes vegades) s'aguanta sobre la base d'un projecte superior comú, la construcció del país mes modern i desenvolupat del sud est Asiàtic. Malasia esta a anys llum dels seus veïns (Tailàndia es el que mes s'acosta) en termes d'infrastuctures, qualitat de vida i serveis. Si el pais fos pobre potser hi hauria mes tensions. La relació no es basa tant en la tolerància com en la indiferencia (això segur que els hi van ensenyar els anglesos tambe, es la practica habitual a Londres quan veus algu d'una altre etnia). Es deixen en pau els un als altres en pos d'un benefici comú, el creixement econòmic i el desenvolupament del país.

Els llocs imprescindibles son Penang, en la meva opinió, la millor ciutat asiàtica que he vist fins ara i a on es menja millor, i les Perhentians, un paradís on es pot nedar amb taurons i tortugues mentre et cagues en tot per no haver comprat alcohol abans d'embarcar al ferry. Nomes per les Petronas es obligatori fer una parada a Kuala Lumpur. Dema anem cap a Laos.