"Mandalay. Su nombre tenía una eufonía que espoleaba la imaginación, aunque aquella era la realidad amarga, marchita: a través de los suburbios, kilómetro tras kilómetro de chozas míseras; un sordido campamento gitano... pagodas minúsculas que brotaban como pústulas, perros horrendos que gruñían y se enzarzaban en las calles repletas de socavones..."
Norman Lewis (Tierra Dorada, viajes por Birmania)
Mandalay. Com una ciutat amb un nom tant increïble pot arribar a ser una decepció així de gran?
Pocs noms tenen tanta forca i podrien fer somniar com aquest. Poques ciutats son tant horribles com aquesta. Mandalay... podria ser un nom de les mil i una nits però acaba sent al nom d'una ciutat infernal i desagrable.
L'aire de Mandalay es dens i per moments es podria arribar a confondre amb boira. Però no ens enganyem, es merda. Esta carregat de pols i de brutícia i el vent no fa mai acte de presencia per netejar una mica la cosa. l'ambient es irrespirable de tant saturat que esta. La ciutat sembla estar entapissada per un mantell de pols gris que cobreix un mar d'edificis envellits, autèntics taüts, presons de formigó exposades a un sol implacable. El soroll de les bocines constants es infernal.
No m'agrada criticar massa els llocs i a tot arreu he trobat sempre coses que m'han agradat o que es podien salvar, però em costa pensar-ne alguna per Mandalay que no sigui el restaurant Nepali del carrer 27 cantonada 82 i l'encantadora família que el regenta.
Algunes coses a les afores de Mandalay valen molt la pena com el Buda de la foto (no recordo el nom del temple) o el Pont de teka d'Amarapura, que pot semblar espectacular a les fotos ja que ens hem cuidat de no fotografiar la merda que el rodeja, les pintades de tipex i l'enorme quantitat de turistes (encara que no val queixar-se d'aixo, nosaltres contribuïm a fer créixer mes la massa i els llocs macos sempre estan a petar, la gent no es curta del tot, no visita llocs lletjos).
Pocs noms tenen tanta forca i podrien fer somniar com aquest. Poques ciutats son tant horribles com aquesta. Mandalay... podria ser un nom de les mil i una nits però acaba sent al nom d'una ciutat infernal i desagrable.
L'aire de Mandalay es dens i per moments es podria arribar a confondre amb boira. Però no ens enganyem, es merda. Esta carregat de pols i de brutícia i el vent no fa mai acte de presencia per netejar una mica la cosa. l'ambient es irrespirable de tant saturat que esta. La ciutat sembla estar entapissada per un mantell de pols gris que cobreix un mar d'edificis envellits, autèntics taüts, presons de formigó exposades a un sol implacable. El soroll de les bocines constants es infernal.De nit Mandalay posa a prova els nervis i la temprança del viatger. Els carrers desolats i obscurs nomes prenen vida quan sinistres gossades de bésties faméliques s'embranquen en violentes baralles. No es veu ni una anima i tot esta tancat.
No m'agrada criticar massa els llocs i a tot arreu he trobat sempre coses que m'han agradat o que es podien salvar, però em costa pensar-ne alguna per Mandalay que no sigui el restaurant Nepali del carrer 27 cantonada 82 i l'encantadora família que el regenta.
Algunes coses a les afores de Mandalay valen molt la pena com el Buda de la foto (no recordo el nom del temple) o el Pont de teka d'Amarapura, que pot semblar espectacular a les fotos ja que ens hem cuidat de no fotografiar la merda que el rodeja, les pintades de tipex i l'enorme quantitat de turistes (encara que no val queixar-se d'aixo, nosaltres contribuïm a fer créixer mes la massa i els llocs macos sempre estan a petar, la gent no es curta del tot, no visita llocs lletjos).
Als teus últims post estava detectant un canvi d'estil que em tenia preocupat ;). Veig que tornes a donar guerra!
ResponEliminaAra en serio, em van agradar molt tb!
Molt hardcore la història del tren, però, com es que parles en primera persona?, el Jan no hi era allà? Qui et va cobrir amb la manta? era un local?
Abraçades i molts records!
Jose
Jose!
ResponEliminagracies pels comentaris.
El Jan no hi era. Ens vam separar 5 dies perque ells van anar a fer un trekking molt maco de 3 dies des de un poble que es diu Kalaw fins al llac Inle (on ens vam retrobar). Jo acabava de llegir el llibre de l Orwell (Burmese days) i tenia ganes de fer una mica la mateixa ruta. Rumors molt desinformats afirmen que ells van veure un tigre, pero es la mentida mes gran que hagin dit mai.
El que em va cobrir amb la seva manta era un local, un tiu collonut que no parlava una paraula dèangles.
Com va tot per Reims? avui anem a la platja i no tindrem internet durant 4 dies, quan tornem ens diem coses!
una abrasada!
Berni!!! Acabem de llegir tots els posts de Myanmar i son increibles!! Creus que puc fer un copy paste xl meu blog??hehhe
ResponEliminaDisfruteu molt de Malasya i ens veiem a Luang Prabang!
Un peto enorme i el Madrid eliminat de la Champions!!!
Veig que l'eliminació del Madrid no te fronteres jeje! aki a frança tb es va viure de manera especial!
ResponEliminaA Reims estic moolt be, pero amb la sensacio que tot passa tant rapid...! Tinc ganes d'allargar un temps mes fora de casa!
bon courage!
Peter!
ResponEliminaplagia que jo t'he fusilat totes les fotos! jejeje
t'he enviat un mail sobre el tema Luang Prabang, contesta quan puguis. Un altre tema, del 14 al 16 d'Abril es Cap d'any a Laos i Cambodia, hem de buscar un lloc guapo per passar els 3 dies i reservar amb antelacio, que es posa tot a petar i es paralitzen els paisos.
Grandissima l'eliminacio del Madrid, dema veurem el Barsa a KL.
una abrasada!