Saigon (Ho Chi Minh City)

20 dies desprès d'haver entrat a Cambodja pel sud de Laos, deixem el país per l'Est, camí de Ho Chi Minh City, l'antiga capital de Vietnam del Sud i una de les ciutats emergents d'Asia (els seus habitants es segueixen referint a la ciutat com a Saigon, el nom que tenia abans de l'entrada de les tropes del Viet Cong el 30 d'abril de 1975).

Passem d'un país que esgota els darrers dies de la temporada seca i que esta a punt de mudar de pell i canviar la sequera per les inundacions, a un altre a on ja fa setmanes que plou i tot es verd. Passem d'un dels països mes pobres de la regió (i del mon, Cambodja figura entre els 50 països mes pobres de la Terra segons la ONU, al costat de cracks que mai guanyaran un mundial com Burkina Faso, Sierra Leona o Afganistan) al darrer tigre asiàtic que ha despertat i ha començat a demanar pas amb força.

Els Vietnamites son un poble amb caràcter, orgullós, decidit i una mica malparit (amb carinyo, desprès veurem perquè), endurit en mil batalles i que s'ha donat d'hosties amb les grans potencies mundials al llarg dels darrers 50 anys i ha sortit guanyant sempre. Sempre (Guerra d"Indoxina amb els Gabatxos 1945-1954, Guerra de Vietnam amb els Americans 1954-1975, Guerra amb Xina 1979). Això diu molt d'ells, estan fets de ferro colat, no estan per conyes i acostumen a aconseguir allò que es proposen (a part de ser molt hàbils en els negocis i uns treballadors incansables). I ara (per ara entem des de 1994) s'han poprosat desenvolupar el país economicament i convertir-lo en una de les economies mes grans del mon i en el destí turístic numero 1 del Sud-Est (Thailand number one... for the moment... es el que et dirà qualsevol Vietnamita que sàpiga ajuntar tres paraules en angles). I a fe meva que no falta massa per que ho aconsegueixin.

Si les coses segueixen així, d'aquí 15 o 20 anys us despertareu un dia i us trobareu al vostre llit un vietnamita que es pilla la vostra dona, condueix el vostre cotxe i s'asseu al vostre lloc a la tribuna del Camp Nou... temps al temps... esteu avisats.

Segons PWC o Goldman Sachs (si els hi queda alguna credibilitat a l'hora de fer previsions a aquests últims), els vietnamites van cami d'aconseguir el que es proposen:

Goldman Sachs:

"Vietnamese economy will become the 17th largest economy in the world with nominal GDP per capita of 4,357 USD by 2025 of $ 436 billion and nominal"

PriceWaterhouseCoopers:

Vietnam may be the fastest growing of emerging economies by 2025 with a potential growth rate of almost 10% per annum in real dollar terms that could push it up to around 70% of the size of the UK economy by 2050.

Es evident que creixen tant perquè venen de molt abaix i que la actual crisis ha rebaixat lleugerament els seus creixements i ha refredat una mica les expectatives, però queda clar que els vietnamites tenen pressa per arribar a dalt.

Per tal de desenvolupar-se han escollit el model Xines de creixement que va forjar Den Xiaoping i que ha continuat fins als nostres dies de la ma de Jiang Zemin i Hu Jintao, autèntics defensors dels drets humans. No explicaré el model xines perquè no acabaríem mai, de manera simplificada vol dir créixer a tope, fer edificis molt lletjos, passar del medi ambient i tot això sense democràcia i mantenint les aparences comunistes (Partit únic, poques llibertats individuals i de dret d'expressió, control dels mitjans de comunicació).

La modernitzacio del país es evident (es obvi que modernitzar un país no vol pas dir per forca fer-lo mes maco, i menys quan tens la ma molt solta amb el ciment i el formigó) i allà on vas pots veure com es fan carreteres (Objectiu: renovar totes les vies principals abans de 2015), es construeixen infraestructures (aeroports, escoles, hospitals, trens) i creixen les vivendes i els edificis d'oficines com bolets per tot arreu. Vas a prendre un cafè i quan surts han construït un edifici de 12 plantes al davant... si et despistes et construeixen a sobre. No es broma.

Una tormenta ens dona la benvinguda a Vietnam nomes creuar la frontera a Moc Bai. El canvi de pais es fa evident a l'instant i no tardem en trobar els primers camps d'arros plantats. El paisatge canvia ràpidament i apareixen les grues, els edicifis i les torres d'oficines que anuncien la bogeria de Saigon. Hem arribat a la nostra primera parada Vietnamita. Al baixar de l'autobus baixem la guàrdia degut al cansament i caiem de peus a la galleda en la primera estafa (Vietnam es famós a tot el Sud-Est per ser el lloc on millor estafen als turistes, estàvem avisats). Estem una mica desorientats i no ens adonem que l'autobus ha parat a escassos 150m del hotel a on volem anar. En mig del batibull un taxista ens convens per entrar en el seu taxi (que te el taxímetre trucat) i ens dona la volta mes descarada de les nostres vides: aconsegueix fer 5 kilòmetres abans d'arribar pel canto contrari al nostre hotel...7USD...
Hem picat com uns primos i hem començat amb el peu esquerra, però les coses no tardaran en millorar, i molt que milloraran.

Llista completa dels 50 països mes pobres del mon, governats pel bo i millor de cada casa:

Afghanistan, Angola, Bangladesh, Benin, Bhutan, Burkina Faso, Burundi, Cambodia, Cape Verde, Central African Republic, Chad, Comoros, Democratic Republic of Congo, Djibouti, Equatorial Guinea, Eritrea, Ethiopia, Gambia, Guinea, Guinea-Bissau, Haiti, Kiribati, Laos, Lesotho, Liberia, Madagascar, Malawi, Maldives, Mali, Mauritania, Mozambique, Myanmar, Nepal, Niger, Rwanda, Samoa, São Tomé and Príncipe, Senegal, Sierra Leone, Solomon Islands, Somalia, Sudan, East Timor, Togo, Tuvalu, Uganda, Tanzania, Vanuatu, Yemen, Zambia.