Amritsar

Peregrinar al temple daurat d'Amritsar, es, per un Sij, l'equivalent a anar a la Mecca per un musulmà o a Varanasi (Benares) per un Hindú, acomplir a l'hora un somni i un deure sagrat. El Sijisme (o Sikhisme) passa per ser una de les religions mes obertes i tolerants del mon, i permet l'entrada als seus recintes sagrats a tothom amb la condició que hom es tapi el cap amb un mocador, deixi les sabates a l'entrada i s'avingui a rentar-se els peus en un tanc d'aigua repugnant en el que no deu ser massa difícil contagiar-se el tifus o el colera.

Un cop acomplertes aquestes prerogatives, es pot passejar lliurement pel recinte, fins i tot en hores de pregaria. El temple cubicular i folrat de plaques daurades, s'alça al bell mig d'un estanc artificial delimitat per unes columnates blanques d'inspiracio àrab. Qualsevol tipus d'aigua que es consideri sagrada a India, ja sigui un riu, un llac o un estany, ha d'estar bruta i contaminada per forca, a pesar de que sol ser considerada sagrada pel fet de tenir qualitats purificadores. L'aigua que rodeja el Golden temple no pot ser menys, i, a pesar d'estar molt mes neta que la de qualsevol riu del país, no acaba d'invitar al bany precisament. Es entendridor veure com dotzenes de pares i mares Sij, desafien les estadístiques esfereïdores de mortalitat infantil del país per donar glopades d'aigua sagrada als seus fills, per tal de beneir-los i, a l'hora, provocar unes diarrees diabòliques als pobres infants.

Caminant sempre en el sentit de les agulles d'un rellotge, milers de peregrins rodegen el temple i fan cua per creuar la passarel·la que porta a l'interior del recinte daurat, mentre les mateixes pregaries es repeteixen una i altre vegada per uns altaveus, aconseguint un efecte hipnòtic molt relaxant. La pau i tranquilitat que es respira dins del temple contrasta amb el caos descontrolat de la ciutat d'Amritsar, on un embús de transit de proporcions bíbliques que ja deu fer 20 o 30 anys que dura, posa a prova els nervis del vianant estranger, sotmesos a un serie inacabable de bocinades, crits i empentes. Entrar al temple es evadir-se de tot i endinsar-se en un mon místic, revestit de santedat. Es un dels llocs mes sagrats d'India i aquesta condició no sempre ha sigut respectada en un país que s'enorgulleix de respectar tot el que sigui diví. Al 1984, un grup de radicals Sij armats es fa fer fort al temple per exigir la creació del Kalistan, un estat propi pels Sij (un dels pobles mes perjudicats pel partition de 1947, Lahore, la seva segona ciutat santa, va caure de manera arbitraria i absurda del canto de Pakistan). L'Indira Gandhi, filla de Nerhu, el pare de la patria, i presidenta en aquell moment, no va dubtar ni un segon en enviar l'exercit a fotre trets pel recinte per desallotjar els terroristes Sij. Poc mesos desprès va morir assesinada a mans d'un dels seus guarda espatlles que era originari d'Amritsar. No es fan bromes amb els Sijs, uns tius als que la seva religio demana que vagin pel mon amb una espasa o daga lligada a la cintura. Viatjar amb un profe d'historia que ho sap tot ajuda a regalar-se amb tota classe d'anecdotes pedants.