La India es l'unic país del mon en el que, quan plou, enlloc de refugiar-se, la gent surt al carrer a jugar i esquitxar-se sota la pluja. Va passar a Jodhpur. Un tro ensordidor va trencar la tarda i va donar pas a un diluvi bíblic que va negar els carrers en pocs minuts. Al caure les primeres gotes els terrats de les cases i els estrets carrerons de la ciutat blava i envellida es van omplir de nens, homes i dones que, amb l'antic Fort Mughal de rerefons, es deixaven mullar per les aigües del monsó com si caigues mana del cel. 30 minuts de joia descontrolada i espontània. Alegria de veure ploure. Un petit detall que ajuda a definir un país inabastable, complicat, e i meravellós.
Amb les pluges monsòniques hem arribat a India i amb elles haurem de marxar. Quan els vents de l'Indic s'enduguin les darreres tormentes tropicals haurem tornat a casa.
L'India es una experiència esgotadora, un país amb un excés de població demencial i descontrolat* (l'any que ve superaran a Xina) en el que caminar pels carrers atestats de gent pot arribar a convertir-se en una autentica odissea. Un pais que sorprèn a cada cantonada, ja sigui pel bo o pel dolent, sense pietat, amb una cruesa que pot arribar a ser intolerable, on els instants màgics deixen una marca imborrable que s'eleva per damunt de la pobresa, la inmundicia i les olors que saturen cada racó del subcontinent. Un país on tot estat portat a l'extrem i que sorprèn amb tota classe de detalls i anècdotes.
L'India es un home amb la cama amputada que utilitza la seva pròtesis com a coixí per dormir en un carrer de Mumbai. l'India es un Sij amb turbant, daga i ulleres de sol conduint una royal enfield de 350cc pels carrers d'Amritsar. L'India es un paralític que s'arrosega pel vagons del Mumbay-Jaipur express i fa petons als peus dels passatgers. India es una senyora que fa galetes amb cagades seques de vaques per encendre un foc. India es menjar samosas i pakoras per 5 rupees en un bazaar d'Old Delhi. India es un escultor que cisella una estàtua de marbre blanc de Shiva a les afores d'Udaipur. India es seure a la porta del vago del Jaisalmer express i veure com cau la nit sobre el paisatge desèrtic de Rajastan mentre el vent omple el compartiment de sorra. India es que l'autobus Manali-Delhi pari davant d'un temple dedicat a Hanuman al bell mig de no res perquè el conductor i el seu ajudant es facin beneir pel braman abans de seguir cami. India es un partit de cricket improvisat al Maidan Oval de Churchgate a Mumbai. India son 300m de musulmans i la seva crida per la pregaria del vespre que omple la tarda de cants hipnòtics i meravellosos. India es Bhrama, Vishnu i Shiva. India son les seves estacions de tren, caòtiques, demencials, un calidoscopi que concentra ell país sencer. India es gent, gent i mes gent, por de ser engullit per la massa i no sortir mai mes. India son temples budistes perduts en muntanyes de mes de 5000m als Himalayas. India es decadència colonial i tecnologia punta. India es Bollywood al carrer, comedia i drama cada dia. India son mil imatges impossibles de fotografiar i oblidar. India es saturar-se d'olors, colors e impressions i no poder entendre res. India es un país al que tornar una i mil vegades i per veure com ha canviat tot i no ha canviat res. India es bellesa. El pais del nens de la mitja nit on tot es possible, el que vulguis ser o pots ser**. India es jugar a cara o creu, o t'enamora o no hi tornaràs mai mes. A nosaltres ens poden comptar del canto dels que saben que podrien omplir un pasaports nomes amb visats d'aquest país.
Endavant amb la cronica: Ho de India
L'India es una experiència esgotadora, un país amb un excés de població demencial i descontrolat* (l'any que ve superaran a Xina) en el que caminar pels carrers atestats de gent pot arribar a convertir-se en una autentica odissea. Un pais que sorprèn a cada cantonada, ja sigui pel bo o pel dolent, sense pietat, amb una cruesa que pot arribar a ser intolerable, on els instants màgics deixen una marca imborrable que s'eleva per damunt de la pobresa, la inmundicia i les olors que saturen cada racó del subcontinent. Un país on tot estat portat a l'extrem i que sorprèn amb tota classe de detalls i anècdotes.
L'India es un home amb la cama amputada que utilitza la seva pròtesis com a coixí per dormir en un carrer de Mumbai. l'India es un Sij amb turbant, daga i ulleres de sol conduint una royal enfield de 350cc pels carrers d'Amritsar. L'India es un paralític que s'arrosega pel vagons del Mumbay-Jaipur express i fa petons als peus dels passatgers. India es una senyora que fa galetes amb cagades seques de vaques per encendre un foc. India es menjar samosas i pakoras per 5 rupees en un bazaar d'Old Delhi. India es un escultor que cisella una estàtua de marbre blanc de Shiva a les afores d'Udaipur. India es seure a la porta del vago del Jaisalmer express i veure com cau la nit sobre el paisatge desèrtic de Rajastan mentre el vent omple el compartiment de sorra. India es que l'autobus Manali-Delhi pari davant d'un temple dedicat a Hanuman al bell mig de no res perquè el conductor i el seu ajudant es facin beneir pel braman abans de seguir cami. India es un partit de cricket improvisat al Maidan Oval de Churchgate a Mumbai. India son 300m de musulmans i la seva crida per la pregaria del vespre que omple la tarda de cants hipnòtics i meravellosos. India es Bhrama, Vishnu i Shiva. India son les seves estacions de tren, caòtiques, demencials, un calidoscopi que concentra ell país sencer. India es gent, gent i mes gent, por de ser engullit per la massa i no sortir mai mes. India son temples budistes perduts en muntanyes de mes de 5000m als Himalayas. India es decadència colonial i tecnologia punta. India es Bollywood al carrer, comedia i drama cada dia. India son mil imatges impossibles de fotografiar i oblidar. India es saturar-se d'olors, colors e impressions i no poder entendre res. India es un país al que tornar una i mil vegades i per veure com ha canviat tot i no ha canviat res. India es bellesa. El pais del nens de la mitja nit on tot es possible, el que vulguis ser o pots ser**. India es jugar a cara o creu, o t'enamora o no hi tornaràs mai mes. A nosaltres ens poden comptar del canto dels que saben que podrien omplir un pasaports nomes amb visats d'aquest país.
Endavant amb la cronica: Ho de India
* El govern Indi dels 70, va tenir la genial idea d'oferir transitors gratuits a tots els homes que es fessin la vasectomia voluntariament. Al 75 eran 600m, ara son gairebe 1200m... Als indis no els hi agrada massa escoltar la radio...** Midnight's Children - Salman Rusdhie --- lectura obligada per anar a India per pimer cop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada