Bali no es la classe d'illa tropical paradisíaca, simplista i avorrida, que molts observadors desinformats tendeixen a considerar com a tal. Mes aviat es un lloc d'una complexitat i polaritat extraordinaries, una illa plena de misteris que s'alsa molt per sobre d'altres illes massificades pel turisme, gracies a una cultura i religió úniques i diferents de qualsevol altre cosa que et puguis trobar per Àsia. Jo era el primer en cometre aquest error i m'havia fet una idea totalment equivocada que gairebé em porta al punt de no anar-hi.
Els Balinesos son un poble molt espiritual i devot (practiquen un Hinduisme molt particular amb clara herència animista) i la seva vida transcorre diàriament al llarg d'una linea fina i difusa que separa el diví del diabòlic, en un esforç constant e inesgotable, basat en ofrenes, pregaries i processons, per calmar els mals esperits i aconseguir el favor dels Deus. A Bali la religió es viu intensament i per moments l'illa pot semblar una riuada de processons que s'entrecreuen i que sorgeixen de tots els racons, de o en camí a un temple.
L'enorme quantitat d'actes religiosos o activitats artístiques que es duen a terme pel carrer pot conduir a pensar que els Balinesos no foten ni brot i que no treballen gens. Aquest es precisament el secret de Bali, fins a l'arribada massiva del turisme no tenien massa a fer i havien de currar ben poc. L'illa es tan fèrtil que els cultius requereixen molt poca feina i atencions, i donen collites abundants i suficients amb el mínim manteniment possible, sense haver de fer res. Als Balinesos els hi queda molt de temps lliure per dedicar-lo a complicar encara mes la seva religió o a embellir les cases i temples amb escultures, relleus i pintures. Amb el turisme han de currar una mica mes (tampoc es maten) però busquen temps d'on sigui per mantenir les seves tradicions, tant es així que, a Bali, els restaurants, ademes dels tradicionals torns de mati i tarda tenen un torn extra per suplir el personal que esta enfrascat en activitats religioses (per alegria dels propietaris que solen ser expats europeus o yankis. Tot aixo m'ho va explicar el propietari d'una cafeteria a Ubud, quan tres dels seus cambrers i un cuiner no van apareixer).
A mida que un s'allunya dels centres turístics (Kuta, Sanur, Seminyak), s'entra en un mon de camps d'arros d'un verd exuberant, dividits per crestes recobertes d'una miríada palmeres per les que caminen Balinesos, vestits amb el barrat conic de palla tradicional, que fan volar estels per demanar als deus que la collita sigui bona (es una manera d'apropar la peticio al cel). Pels camins que transcorren entre els camps, noies de fines caderes embolcallades en sarongs brillants, caminen cap els temples i carreguen al cap enormes piràmides de fruita o elaborades cistelles farcides d'ofrenes. A la sortida del sol, o a mitja tarda, el terra dels carrers i els petits santuaris que hi ha a l'entrada dels comerços i les cases s'omplen de petites ofrenes exquisides, fetes de flors i aliments, i adornades amb una barreta d'encens fumejant, que les dones han anat deixant. Les que es posen sobre el paviment i les aceres son per aplacar els dimonis i els mals esperits que viuen al subsol i estan esperant la primera oportunitat per fotre el karma de la gent. Si trepitges una ofrena no passa res ja que es renoven constantment i al final del dia s'apilen en petites fogueres.
Per poder viure aquest costat de Bali, cal llogar una moto (el transport public a l'illa es indecent - perquè es casi inexistent- i lamentable - perquè es car i lent) i fugir dels resorts en direcció a l'interior. Qui vingui a l'illa per les platges s'equivoca, i si no es surt de la franja de sorra que separa l'aigua de les discoteques, es comet un error garrafal. Qualsevol, i dic be qualsevol, platja de Filipines, Tailandia o de la resta d´Indonesia (en especial de Lombok, l'illa veïna) es mil vegades millor que les platges estrella de Bali (a saber, Kuta, Dreamland, Lovina, Sanur, Nusa Dua). Si voleu platges aneu a les Gili.
Ademes de l'arros i els temples, el Bali que no veuen els turistes de platja es selva, rius, cascades i plantacions de cafè i plàtans. L'illa esta massa urbanitzada i les villas i hotels guanyen terreny als cultius tradicionals, però la bellesa indiscutible de l´etorn i l'estil de construcció tradicional Balinès (que respecten la majoria d'hotels i villes, aquest es el seu atractiu), que es esteticament agradable i poc agressiu, fa que el conjunt segueixi sent molt atractiu. Tot i aixi, l'illa esta massificada pel turisme i afixo pot comportar problemes greus de difícil solució. L'impacte dels hotels i resorts afecta la bellesa del paisatge, però el mes greu i potencialment perillós es l'excessiva dependencia de l'economia de l'illa en el turisme (aquest sector representa el 50% del PIB de Bali i genera un percentatge encara mes gran de les feines). L'economia de l'illa no esta diversificada en absolut i aquesta dependència en una sola i única font d'ingres pot ser catastròfica quan passen imprevistos com les bombes de Kuta al 2002 i 2005 (va costar 5 anys recuperar els nivells de turisme pre 2002, però es va batre el record de visites al 2008). Pocs llocs del mon, i poca gent, s'ho jugaria tot a una sola carta com fan els Balinesos.
Bali no es la classe d'illa tropical paradisíaca, simplista i avorrida, que molts observadors desinformats tendeixen a considerar com a tal. Mes aviat es un lloc d'una complexitat i polaritat extraordinaries, una illa plena de misteris que s'alsa molt per sobre d'altres illes massificades pel turisme, gracies a una cultura i religió úniques i diferents de qualsevol altre cosa que et puguis trobar per Àsia. Jo era el primer en cometre aquest error i m'havia fet una idea totalment equivocada que gairebé em porta al punt de no anar-hi.
Els Balinesos son un poble molt espiritual i devot (practiquen un Hinduisme molt particular amb clara herència animista) i la seva vida transcorre diàriament al llarg d'una linea fina i difusa que separa el diví del diabòlic, en un esforç constant e inesgotable, basat en ofrenes, pregaries i processons, per calmar els mals esperits i aconseguir el favor dels Deus. A Bali la religió es viu intensament i per moments l'illa pot semblar una riuada de processons que s'entrecreuen i que sorgeixen de tots els racons, de o en camí a un temple.
L'enorme quantitat d'actes religiosos o activitats artístiques que es duen a terme pel carrer pot conduir a pensar que els Balinesos no foten ni brot i que no treballen gens. Aquest es precisament el secret de Bali, fins a l'arribada massiva del turisme no tenien massa a fer i havien de currar ben poc. L'illa es tan fèrtil que els cultius requereixen molt poca feina i atencions, i donen collites abundants i suficients amb el mínim manteniment possible, sense haver de fer res. Als Balinesos els hi queda molt de temps lliure per dedicar-lo a complicar encara mes la seva religió o a embellir les cases i temples amb escultures, relleus i pintures. Amb el turisme han de currar una mica mes (tampoc es maten) però busquen temps d'on sigui per mantenir les seves tradicions, tant es així que, a Bali, els restaurants, ademes dels tradicionals torns de mati i tarda tenen un torn extra per suplir el personal que esta enfrascat en activitats religioses (per alegria dels propietaris que solen ser expats europeus o yankis. Tot aixo m'ho va explicar el propietari d'una cafeteria a Ubud, quan tres dels seus cambrers i un cuiner no van apareixer).
A mida que un s'allunya dels centres turístics (Kuta, Sanur, Seminyak), s'entra en un mon de camps d'arros d'un verd exuberant, dividits per crestes recobertes d'una miríada palmeres per les que caminen Balinesos, vestits amb el barrat conic de palla tradicional, que fan volar estels per demanar als deus que la collita sigui bona (es una manera d'apropar la peticio al cel). Pels camins que transcorren entre els camps, noies de fines caderes embolcallades en sarongs brillants, caminen cap els temples i carreguen al cap enormes piràmides de fruita o elaborades cistelles farcides d'ofrenes. A la sortida del sol, o a mitja tarda, el terra dels carrers i els petits santuaris que hi ha a l'entrada dels comerços i les cases s'omplen de petites ofrenes exquisides, fetes de flors i aliments, i adornades amb una barreta d'encens fumejant, que les dones han anat deixant. Les que es posen sobre el paviment i les aceres son per aplacar els dimonis i els mals esperits que viuen al subsol i estan esperant la primera oportunitat per fotre el karma de la gent. Si trepitges una ofrena no passa res ja que es renoven constantment i al final del dia s'apilen en petites fogueres.
Per poder viure aquest costat de Bali, cal llogar una moto (el transport public a l'illa es indecent - perquè es casi inexistent- i lamentable - perquè es car i lent) i fugir dels resorts en direcció a l'interior. Qui vingui a l'illa per les platges s'equivoca, i si no es surt de la franja de sorra que separa l'aigua de les discoteques, es comet un error garrafal. Qualsevol, i dic be qualsevol, platja de Filipines, Tailandia o de la resta d´Indonesia (en especial de Lombok, l'illa veïna) es mil vegades millor que les platges estrella de Bali (a saber, Kuta, Dreamland, Lovina, Sanur, Nusa Dua). Si voleu platges aneu a les Gili.
Ademes de l'arros i els temples, el Bali que no veuen els turistes de platja es selva, rius, cascades i plantacions de cafè i plàtans. L'illa esta massa urbanitzada i les villas i hotels guanyen terreny als cultius tradicionals, però la bellesa indiscutible de l´etorn i l'estil de construcció tradicional Balinès (que respecten la majoria d'hotels i villes, aquest es el seu atractiu), que es esteticament agradable i poc agressiu, fa que el conjunt segueixi sent molt atractiu. Tot i aixi, l'illa esta massificada pel turisme i afixo pot comportar problemes greus de difícil solució. L'impacte dels hotels i resorts afecta la bellesa del paisatge, però el mes greu i potencialment perillós es l'excessiva dependencia de l'economia de l'illa en el turisme (aquest sector representa el 50% del PIB de Bali i genera un percentatge encara mes gran de les feines). L'economia de l'illa no esta diversificada en absolut i aquesta dependència en una sola i única font d'ingres pot ser catastròfica quan passen imprevistos com les bombes de Kuta al 2002 i 2005 (va costar 5 anys recuperar els nivells de turisme pre 2002, però es va batre el record de visites al 2008). Pocs llocs del mon, i poca gent, s'ho jugaria tot a una sola carta com fan els Balinesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada