El tirador de rickshaw* passa per davant nostre esbufegant, maniobrant la carrossa àgilment entre els taxis, busos, i cotxes que col·lapsen Park Street. Vestit amb parracs, descalç, esquelètic, brut i envellit prematurament**, es una bestia de carrega mes degradant que degradada, un mes entre els molts altres anacronismes absurds de Calcutta. A qualsevol altre lloc del mon, la visió d'aquest home acabat i embrutit seria intolerable, ofensiva, impròpia del secle XXI, però als carrers de l'antiga capital del Raj no desentona gens, forma part del paisatge, la seva presencia es natural, es dona per descomptat, i els habitants de Kolkata semblen gaudir d'aquest forma de transport infame. Dones enormes i grasses que necessiten metres i metres de tela per aconseguir saris que les tapin senceres els hi rategen fins a la ultima rupia i acomoden pesos impossibles al seient. Nens nets i polits, vestís amb els uniformes blancs i blaus de les escoles anglicanes de Chowringee agafen cada mati el mateix rickshaw per anar a classe. Es una manera de crear feina en una ciutat molt castigada per l'atur, comenten, a la defensiva, els Indis si els hi preguntes. A Mumbai i a Delhi també hi ha molts aturats i no veuràs ni un sol rickshaw humà, tots van amb motor o amb pedals.
Els rickshaws empesos per homes no desentonen a Calcutta per una raó molt senzilla, no sembla que estiguem al secle XXI. Kolkata va ser una vegada la perla del British Raj, la capital de la East Indies Company, la ciutat colonial per exelencia, el Londres de l'est. 63 anys desprès de la marxa dels britànics, Els Indis, amb l'ajuda d'incomptables monsons, han fet tot el que han pogut per espatllar aquest legat. Calcutta es la confirmació, l'exemple definitiu d'una idea que ronda pel cap en el moment mateix en que poses els peus a una ciutat india. Aquesta idea es basa en un punt clau, en la India independent (això es, del 15 d'agost de 1947 fins a dia d'avui) no s'ha construït un sol edifici maco, ni un sol edifici que sigui adequat pel clima ferotge i monsònic del subcontinent, tot el que s'ha fet es lleig, poc practic e inadequat, autentiques monstruositats que nomes poden generar patiment i molèsties als seus inquilins. El que s'ha construït s'ha quedat a mig camí, a terra de ningú, no s'ha seguit cap estil tradicional i no s'ha aconseguit imitar be cap estil internacional. Les monstruoses capses de ciment tacades per l'humitat del monsó que s'han construït en els últims anys, intruses deteriorades i empobrides, invasores, entre les relíquies colonials angleses deteriorades pel pas dels anys i de les pluges, transmeten un missatge evident: la caiguda esfereïdora dels estandars i les expectatives de la gent, l'exclusio de la recerca de la bellesa com a objectiu vital de l'home. La falta de planificacio i l'arquitectura deficient son un problema gravíssim en climes tropicals com aquest, no nomes per la falta de bellesa, sinó per com afecta i dificulta el dia a dia de la gent, per com es converteix en una barrera física pels seus habitants. A cap altre lloc com a Calcutta es tan dolorós i evident aquest fet. La bellesa es necesaria perquè inspira a la gent, transmet la idea elevada d'un mon millor, amb mes possibilitats. En llocs com Calcutta, un entorn tan degradat i carent de bellesa nomes pot transmetre a la gent una idea molt baixa de les possibilitats i necessitats de l'esser huma, nomes pot conduir a conformar-se. La bellesa es un ideal que transmet ganes d'anar mes enllà, que demostra de que es capaç en realitat l'home, la bellesa es l'idea d'un mon de possibilitats. Aquells que diuen que preocupar-se per la bellesa abans de solucionar la pobresa es superficial i frívol, no han entès res, les dues coses van juntes i son inseparables, no contradictories.
Calcutta, amb la seva brutícia i superpoblació, amb la seva pobresa i amb l'esgotament que genera en els que la visiten, conte tots els ingredients tradicionals que s'han de barrejar per cuinar la tragèdia diària de les ciutats índies. L'asfalt i les aceres trencades o a mig construir, el fum gris i pudent de la gasolina i querosè que cremen els autobusos i cotxes mes atrotinats que hagi vist mai (no he anat a Cuba) , el sol assassi que castiga des de primera hora, la merda i la pols pels carrers, la gent defecant per tot arreu, el sorrol incessant i estrident de mil i una bocines, son part essencials del caos i et poden portar al limit de l'esgotament. Calcutta es, sens dubte, una ciutat difícil. El viatger necessitat trobar espais per aillar-se i separar-se de tot (cafeteries o restaurants cars, tancar-se a l'habitacio de l'hotel). Però no hem d'oblidar mai que estem a India, i entre tota aquesta ronya, misèria i decadència la bellesa de la gent sempre troba una manera de lluir, d'encisar-te. Un dels secrets d'India es l' exces de vida que genera, la gracia i bellesa úniques de la gent que col·lapsa els seus carrers. Amb una mica de paciència, Calcutta es pot convertir en un espectacle fascinant. 
Desprès de mes de dos mesos, estem preparats per poder separar el gra de la palla i gaudir de la ciutat India per excelencia. Trobem un bar que fa cafè bo i te sofàs per agafar forces pel mati. Tenim una habitació amb tele i AC per relaxar-nos per la nit. Sembla una tonteria però detalls petits ajuden a poder sobreviure llocs com aquest. Anem curts de temps i em pres una bona decisió. Visitarem la ciutat intensament i com s'ha de fer, caminant sense parar. De Ghat en Ghat (a India un ghat es una escalinata de pedra amb una plataforma que s'endinsa en un riu o llac), de mercat en mercat i a través del cor colonial de la ciutat. A Mullick Ghat (o Armenia Ghat), el mercat de les flors situat entre les ruïnes dels antics magatzems anglesos on es custodiava l'opi que s'enviava a Hong Kong (la fortuna de l'imperi es fa construir d'aquesta manera, venent droga als xinos), els floristes preparen garlandes taronges i les venen entre crits i empentes. Muntanyes de flors s'acumulen per tot arreu i els venedors pujen a sobre dels sacs de lona per poder cridar mes. El tren circula just a la vora i els vagons de la classe popular passen atestats de gent davant nostre. El Howrah bridge custodia tota l'escena. Un exercit de coolies, portadors i venedors ambulants creua el pont vint vegades al dia carregant sacs i caixes al cap. Una mica mes amunt, als voltants de Kumakuli Ghat, escultors i artesans s'afanen a donar els darrers retocs a les estàtues de fang i guix que es submergiran al riu Hoogly un cop comenci el festival de Diwali a principis d'octubre. Al Maidan s'organitzen partits de cricket improvisats. Famílies senceres, homes abillats amb lunguis i dones vestides amb saris grocs o rojos, es cabusen al riu per fer les seves pregaries o rentar-se. Es impossible imaginar o concebre tanta vida en un espai tant reduït, pensar que tantes coses estan succeint al mateix moment. Calcutta es una bogeria pero val molt la pena i no es pot marxar d'india sense una visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada