dijous, 23 de setembre del 2010

Indonesia

Indonèsia es terra de volcans i terra d'intercanvi. Les seves illes (mes de 17000) son una cruïlla, el lloc privilegiat per on passen, des de temps immemorials, les rutes comercials marítimes que uneixen India i Europa amb Xina. Una terra construïda en base al que arribava de fora, ja fos de manera voluntària o imposada. Pel mar van arribar les tres religions, Islam, Hinduisme, Cristianisme, que van definir les creences de la seva gent. Pel mar van arribar els Holandesos. Indonèsia es principi i final de la colonitzacio a Asia. Per les especies úniques i cobetjdes (pebre, clau, vainilla) que es cultivaven a les seves illes, portuguesos, espanyols, anglesos, francesos i holandesos es fan fer a la mar i van creuar el mon. Per Timor van marxar els portuguesos al 71, posant punt i final a mes de 500 anys de colònies europees al Sud Est.

Indonèsia es també una promesa. La promesa d'un gran viatge, d'una aventura. Indonèsia es la crida de la frontera, sentir la necessitat d'arribar fins al final de la linea, als confins del Sud-Est, allà on Asia s'acaba per donar pas a Oceania. Es una terra ancestral i primitiva, exòtica i seductora, recoberta de volcans imponents encara fumejants envoltats de selva, camps d'arros i platges solitàries i prístines. Un paisatge que et deixa amb la boca oberta i amb ganes de mes, de tornar una i mil vegades, d'obrir un negoci allà, comprar una casa en algun racó i no tornar mai mes.

Indonèsia es una crida que es impossible de resistir, una país que et sedueix de bones a primeres, nomes mirant el seu mapa. Ja sigui aferrat al manillar d'una moto a Flores, caminant entre Orang gutans per les selves de Sumatra o a la coberta escombrada pel vent d'un ferry que creua de matinada l'estret entre Java i Bali, la crida es audible de tots els racons d'aquest arxipèlag infinit e inabastable. Indonèsia es despertar-se amb el cant de les mesquites en una plantació de cafè a les faldes d'un volcà javanès i adormir-se amb el rumor de les onades o amb els sorrols impossibles de la selva en un bungalow a Lombok o a Bali. Indonèsia es somiar amb la propera vegada, deixar anar l' imaginació, abans i tot d'acabar el viatge que tens entre mans.

Endavant amb la crònica: Ho d'Indonesia.

Nota: Estic a Fort Cochi, Kerala, India, i l'internet de la ciutat es poc menys que primitiu. A falta de poder carregar les meves propies fotos, agafo les del Pere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada