Mabuhay Pilipinas - Part 1

dient adeu a les Filipines al sostre d'un Jepney cami de Sagada

Com ja sabeu, estem a Buttikingui, Sumatra. el dia 9 varem deixar les Filipines. Aquest es un post llarg i estèril per despedir el país i donar les meves impressions. Esta dividit en dues parts per avorrir-vos en dos dies consecutius.

Gairebé 6 setmanes no son, de ben segur, temps suficient per entendre un país, però si que valen per fer-se una idea aproximada.la primera cosa important que hom veurà quan comenci a viatjar pel país, es que, Espanya i Estats-Units, els dos països que van colonitzar les illes sucesivament durant gairebé 400 anys, van deixar una empremta molt important en la societat i van canviar per sempre la cultura i la manera de viure.

Els conquistadores

Els nostres amics Espanyols no es van molestar en ensenyar l'idioma al poble com van fer a Amèrica Llatina, però si que es van preocupar, i molt, de cristianitzar i convertir al catolicisme a tot indígena que van trobar. De resultes, la religió catòlica es majoritària a ses illes (excepte a Mindanao, que son Musulmans) i això fa de Filipines l'unic país Catòlic en tot el Sud-Est Asiàtic.

A pesar de ser una verdadera hegemonia, la jerarquia Catòlica actual, perduda en lluites estèrils de poder i preocupada i molt d'engreixar la vaca, no s'ha donat compte que, a les zones rurals mes empobrides, esta perdent molt terreny en favor de sectes fonamentalistes evangèliques i baptistes americanes comandades per missioners llunàtics que no dubten a adentrar-se a la selva a vendre bíblies adulterades. Es veuen esglésies d'aquesta gentussa per tot arreu i certament semblen mes actius que els catòlics. L'avenc de merda fundamentalista com els adventistas del septimo dia (penya que ja ha pronosticat la fi del mon malament un parell de vegades) o els testigos de Jehova (tots sabem de quin peu calcen els amics de les transfusions sanguines) es preocupant (aviat els nens filipins deixaren de creure en els dinosaures) i s'assembla molt al que passa a Amèrica Central. Al Vaticà s'haurien de posar les piles o al final no quedara ningú per aquestes illes que cregui que Maria era verge...

Dit això, la gran contribució espanyola a part del Catolicisme i la creació de la raca mestissa (a forca d'endur-se noies locals al huerto), es la creació del territori nacional filipí i haver posat nom al país. He mentit una mica amb l'idioma, un 15% de l'idioma Filipí, el Tagal, es basa en paraules castellanes.

Els yankis

Aprofitant que també estaven donant estopa als espanyols a Cuba, els americans es van liar la manta al cap i van decidir xutar-los també de Filipines. Acomplexats pel fet de tenir una colònia (ells, els defensors primordials de la sobirania de cada nació) aviat van trobar una bona excusa per quedar-se i mantenir la ocupació (tot i que van prometre que en un moment donat es largarien). Altruisticament van decidir quedar-se per ensenyar a aquest coi de filipins com es fa una bona democràcia a la yanki (us sona la historia?) i com es juga al Basquet (aquí els filipins no van posar molta atenció).

Com que son gent que va per feina, en 50 anys els yankis van ensenyar l'idioma a tot quisqui, van crear un sistema legislatiu i executiu calcat al seu (Congres, senat, presi) i van deixar programats als locals perquè els hi agrades amb devoció tot el que s'ha fet a Amèrica d'enca que els yankis es van largar (Fast-Food, Shopping Malls, NBA, cafe estil sopa). La era colonial americana no esta tant malament si obviem el fet que els Filipins no els havien invitat a quedar-se...